El canvi climàtic multiplica les amenaces existents i empitjorarà la situació en aquelles parts del món on ja pateixen alts nivells de pressió en referència als mitjans de vida, disponibilitat de recursos i seguretat alimentària.
El canvi climàtic provoca desplaçaments humans com els refugiats climàtics. Més de 30 milions de persones es van veure obligades a emigrar forçosament durant el 2012 a conseqüència de desastres naturals i aquesta tendència pot intensificar-se en els propers anys si els efectes del canvi climàtic no remeten. Es calcula que es veuran obligades a desplaçar-se pel canvi climàtic entre 25 milions i mil milions de persones per a l'any 2050.
El continent africà concentra la gran majoria d'afectats per la degradació mediambiental, tot que només és responsable del 14% de les emissions mundials de CO2.
L'augment de les temperatures està intensificant les pluges torrencials, sequeres i la pujada del nivell del mar, fenòmens que provoquen grans masses de desplaçats i la destrucció de les seves llars. Es calcula que en els propers 10 anys, 60 milions d'africans migraran al nord d'Àfrica i Europa per aquestes causes.
Aquest mateix any, l'Índia va haver d'assumir el desplaçament de tres milions de persones quan el riu Kosi es va desbordar més enllà de l'Himàlaia causant una perillosa inundació. Mesos després, l'Índia va experimentar el mes de juny més sec en 80 anys, de manera que agricultors no van poder sembrar els seus cultius, fet que va provocar una crisi alimentària.
Qualsevol que sigui la causa immediata de la migració -forzosa, voluntària o per reassentaments duts a terme pel govern- les persones fugen dels perills físics de les tempestes, sequeres o les inundacions, però s'enfronten altres dificultats. Sovint, pagesos o pescadors procedents de terres propenses a inundacions però fèrtils, són forçats a migrar a regions més altes i vulnerables a la sequera. No obstant això, molts intenten tornar a les seves terres per conservar els seus drets de propietat i preservar els seus mitjans de vida.
No obstant això, hi ha una altra conseqüència derivada del canvi climàtic i és la dificultat per treballar en condicions mínimes.
L'ascens de les temperatures impedirà la feina ja que els dies d'intensa calor posarà seriosament en risc la salut. Aquest fet perjudicarà la població camperola que necessita treballar per mantenir l'economia familiar.
L'estrès tèrmic suposa una amenaça per a la població camperola. Un 67% dels mil milions de persones més pobres del món treballen en l'agricultura, i en moltes cultures les dones representen la major part de la mà d'obra agrícola, ascendint fins al 80% als països subsaharians. Si els resulta impossible treballar durant prou hores al dia, com ja passa en alguns països durant els mesos més càlids, la calor es converteix en una greu amenaça per a la vida de la seva família, la seva seguretat i els seus ingressos.
Es calcula que a Delhi la productivitat dels treballadors a l'aire lliure podria arribar a disminuir un 30% en comparació a 1980, com a conseqüència que l'estació càlida dura cada vegada més i es preveu una pujada addicional de la temperatura de 2 graus centígrads. Els treballadors que no coneixen els riscos de l'estrès tèrmic resulten particularment amenaçats. Gairebé totes les persones empleades en grans explotacions agrícoles en els països en vies de desenvolupament - per exemple en la collita del te a Malawi, Kenya, Índia i Sri Lanka- treballen sota pressió perquè se'ls paga a preu fet i no per hores, així com en les plantacions de canya de sucre a Amèrica Central, que pateixen alts nivells de disfunció renal deguda a la deshidratació associada a la calor.
