En el sector laboral l'impacte de la globalització ha agreujat les seves condicions precàries, amb salaris molt reduïts majoritàriament temporals o a temps parcial, en molts casos sense contracte escrit i sense seguretat social, ni cobertura per l'atur o l'acomiadament; és a dir, en el marc de l'economia "en negre" o informal. I tot això se suma a la "economia invisible" que moltes dones practiquen a casa seva.
Segons l'informe 2000 de l'UNIFEM "La globalització obre noves perspectives per a les dones instruïdes que exerceixen una professió liberal, però reforça la situació precària de les dones pobres" on la feminització va progressar: el de la pobresa.
En referència al treball no remunerat, s'han realitzat estudis per comptabilitzar, de manera realista, la feina, - a la llar i fora d'ell - protagonitzat per les dones. Segons una estimació de l'any 1993, dels 23 bilions de dòlars que van configurar la producció mundial de béns i serveis, caldria sumar altres 16 bilions de $, que correspondrien a la feina generat per les economies domèstiques, o en les tasques comunitàries (atenció a malalts, nens, discapacitats, gent gran ... etc). D'aquests 16 bilions de $, uns 11 haurien estat generats pel treball de les dones.
En la proporció del percentatge de producció assignable als homes, les dones en alguns països els avantatgen clarament: a Itàlia, amb un 28%, a Àustria amb un 11%, al Japó amb un 7%; i sobretot, al Sud, on com a mitjana les dones generen un 13% de més del produït pels homes, i aquest percentatge s'eleva al 20% en les zones rurals.
Tal avantatge és lògica perquè es correspon al nombre d'hores treballades, que a l'Índia és de 69 hores setmanals per a les dones per 59 dels homes, o al Nepal de 77 enfront de 56.
