Les dones desenvolupen majoritàriament ocupacions precàries en el sector informal amb baixos ingressos i pocs drets (ONU). En l'Amazònia boliviana es desenvolupa des de l'any 2011, un programa de producció sostenible en cinc comunitats de la Reserva Nacional de Vida Silvestre ManuripiHeath, que compta amb el suport de Mans Unides.
Les comunitats de la regió es van conformar originalment quan el sistema esclavista d'extracció de la goma i altres recursos naturals va arribar a la seva fi. Avui dia, la població, composta per oriünds del lloc i emigrants andins, es dedica de quatre a cinc mesos a l'any a la recol·lecció i venda de la castanya com a forma exclusiva de subsistència.
Aquesta dependència econòmica provoca l'abandonament temporal de les parcel·les familiars per part dels homes deixant les seves dones a càrrec de la família. Es tracta, doncs, de condicions d'alta vulnerabilitat, no només en el camp de l'economia en general sinó, sobretot, en l'obtenció d'aliments.
Davant la perllongada absència dels esposos en les parcel·les familiars, la responsabilitat d'alimentar la família recau en les dones. Són elles les que hauran de resoldre la subsistència dels seus fills en condicions de notòria disminució de la capacitat familiar per a l'obtenció d'aliments, amb la desnutrició consegüent que afecta directament nens i dones. Aquesta desprotecció es veu agreujada per l'obligat augment de treball d'aquest sector tan vulnerable.
Representa un veritable desafiament, tant per a les dones com per CESA, trobar maneres sostenibles de producció d'aliments en un territori d'alta vulnerabilitat camperola. En aquest context, l'any 2012 CESA va emfatitzar el treball específic amb les dones, enfortint les iniciatives de producció d'hortes familiars, juntament amb la criança d'animals menors, perquè, efectivament, es proveeixin d'aliments bàsics i suficients, aconseguint així una nutrició adequada per a la família. L'enfocament d'aquest treball, a més, com un altre factor central, pretén atendre la població vulnerable de nens i dones amb una millor distribució d'aliments, ja que generalment són les nenes i les dones que els reben en menor quantitat en relació amb els homes i els nens.
Així mateix, s'incideix en aconseguir una menor càrrega del treball de les dones i els nens, que augmenta durant el període de migració temporal dels homes. L'experiència s'està desenvolupant inicialment amb 40 dones d'aquestes comunitats, les quals han emprès per primera vegada formes de producció agroecològica encaminades a la millora dels sòls amazònics, que són precaris per a l'agricultura.
D'aquesta manera, es busca que les hortes familiars es tornin sostenibles en el temps, i així aconseguir augmentar el rendiment i la diversificació dels productes agrícoles, garantint la nutrició estable de les famílies i l'increment de la seva qualitat de vida. A més, a través del diàleg entre dones, de l'intercanvi d'experiències, la valoració dels aliments i dels processos alimentaris, es crearan espais per enfortir la relació entre mares i fills, a fi de superar la desigualtat en l'accés a la suficiència alimentària d'aquest sector.
Suport a dones mineres en situació d'exclusió social
Testimoni d'Mercedez Huallpa Gabriel és una minera vídua de 19 anys. A més, participa en els cursos de teixit de peces de CISEP i ven roba al mercat d'Oruro, i així obté uns ingressos complementaris per a ella i la seva filla:
Abans jo era callada i no sabia Com parlar, però he après a l'Escola de dones Líders i això m'ha ajudat. Ara puc entrar a tafanejar i parlar ... els Companys em diuen: 'Ja ets' capa 'Mercedez! i la meva germana: Has despertada! ara sé que tinc Drets i vull seguir Aprenent.
Mans Unides treballa juntament amb el 'Centre de Recerca i Serveis Populars' (CISEP) a Oruro, Bolívia. Davant l'empitjorament de les condicions laborals i la caiguda del preu dels minerals, allà s'està desenvolupant un projecte que ofereix a les dones mineres activitats productives alternatives.
