"El meu pare em va dir que jo sóc dona i que no tinc dret a estudiar, que només els homes tenen dret". Així va ser com, a sisè de primària, a Manuela Salam Mejía li van treure de cop el dret a continuar educant. "Jo somiava seguir aprenent, però no em van deixar". Manuela va saber des de nena el que és ser dona i indígena a Guatemala, país en què el 51% de la població viu en la pobresa i on prop del 36% de les dones són analfabetes.
Però Manuela no es va rendir i va seguir buscant la manera de continuar amb la seva formació fins que, passats els anys i de la mà del Centre Experimental de Desenvolupament per a la Petita i Mitjana Empresa (CEDEPEM), soci local de Mans Unides a Guatemala, "feliçment va arribar aquesta oportunitat".
Ja fa sis anys que CEDEPEM, una organització civil de caràcter no lucratiu que té com a fi de contribuir a la millora de la qualitat de vida de la població pobra i marginada, va sol·licitar el suport de Mans Unides per dur endavant la primera fase d'un ambiciós projecte que busca la promoció integral de 270 dones indígenes, a través de la millora de les condicions socials, educatives, econòmiques i organitzatives, en tretze comunitats rurals indígenes del municipi de Nahualá, on treballa des de fa més de dues dècades.
L'èxit i els èxits d'aquesta primera fase van ser tals que Mans Unides i CEDEPEM van decidir ampliar-ho, en una segona fase, a altres sis municipis del departament de Sololá.
Manuela és una de les 140 dones, d'entre 18 i 45 anys, beneficiàries directes d'aquesta segona fase que es va posar en marxa fa gairebé dos anys per alleujar la situació de pobresa extrema en què viuen la major part dels habitants de la zona i, principalment, les dones, pertanyents a un 98% a l'ètnia ki'ché (quiché).
Tradicionalment, les dones de la zona es veuen excloses de l'accés a l'educació i el seu paper en les estructures socials i polítiques és pràcticament nul. El seu únic rol reconegut és el de ser esposa i mare i la seva funció, tenir cura de la llar.
"Guatemala està enfrontant una situació difícil en relació a l'educació. Les dones han estat discriminades i no han tingut la mateixa oportunitat per poder desenvolupar-se en l'àmbit educatiu. L'ajuda de Mans Unides i CEDEPEM ha estat una petita llum per a les nostres estudiants, perquè elles puguin seguir amb el seu procés educatiu. Tenen metes, tenen somnis, però lamentablement no els poden complir perquè no tenen aquest finançament econòmic. A Guatemala els sous són molt baixos, no ens ajuden a tenir una millor qualitat de vida i se'ns dificulta bastant poder sostenir a les nostres famílies", explica Melida Chowuaj, Docent de l'Institut Tijax de Panajache (Sololá), qui al final de cada curs s'enorgulleix de poder dir que cada nou grup d'alumnes "podrà contribuir a la millora educativa, social i comunitària del nostre país".
Gràcies al projecte, l'import total ascendeix a més de 600.000 euros, les dones han pogut accedir a programes formatius de dos anys, que els han permès completar l'educació secundària i el batxillerat. A més, han rebut formació en àmbits com la sembra de productes agrícoles que rescaten les llavors criolles i fan ús d'adobs orgànics respectuosos amb el medi ambient, per tal, entre d'altres, de garantir la seguretat i la sobirania alimentària de les famílies.
I les dones, com l'Aurelia, han après també que tenen drets i quin és el seu veritable paper en la societat i en la família: "Abans ens obligaven a tot, sempre ens ajupíem, mai dèiem res. Però nosaltres estem aprenent sobre què són els drets de la dona i el dret a l'educació i què és el lideratge".
