Angola és un país on el dret a la salut, tant de dones com d'homes, es veu dificultat per nombrosos factors. Ja sigui per les repercussions d'una guerra civil, l'elevada pobresa de la població, la manca de personal sanitari, els grans problemes de salut que pateix la població i altres factors, que donen com a resultat un difícil accés al sistema sanitari.
A Angola no es pot veure satisfet el dret a la salut que hauria de tenir tota persona humana, i per tant és feina de tots aportar a la realització d'aquest dret tan bàsic i primordial com és una bona promoció, atenció i recuperació de la salut.
Dades estadístiques:
Revitalitzar l'assistència mèdica a Angola s'ha convertit en una de les prioritats del país, on més de la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa i les taxes de mortalitat materna i infantil estan entre les més altes del món.
El sistema de salut nacional d'Angola va quedar greument malmès a causa de les tres dècades de guerra civil que va viure el país i que va acabar en 2002. Més de 30 anys de guerra van destruir el 70% de la xarxa pública.
El repte principal a Angola és capacitar un nombre suficient de treballadors sanitaris avui dia. La capacitació dels treballadors sanitaris forma part d'una revitalització en massa del sistema de salut d'Angola. Amb aquest objectiu, es van enviar més de 200 estudiants per aprendre medicina a Cuba, un aliat d'Angola. A més, es van construir cinc universitats i 45 escoles especialitzades de capacitació per a treballadors sanitaris. A més, per a prestar assistència mèdica a curt termini, han arribat a Angola 800 doctors de Cuba per treballar en clíniques, tant en àrees urbanes com en rurals.
La taxa de transmissió del VIH de mares a fills es redueix a menys del 5% amb una intervenció efectiva (OMS).
Suport per prevenir la sida a Angola: A l'Hospital de Balombo, a Angola, les Filles de la Caritat treballen, amb el suport de Mans Unides, per prevenir la transmissió del VIH de mares a fills durant l'embaràs i la lactància. A més, les religioses fan campanyes de sensibilització per prevenir el contagi de la malaltia entre la població. Per fer-ho aprofiten les consultes a l'Hospital i es traslladen als poblats propers.
Testimoni: "Em dic MARIANA SENJE i sóc mare d'un nen preciós que es diu Faustino. És un nen totalment sa. La meva historia no té res de especial, és com la de moltes altres dones d'Angola. Tinc sida. Quan vaig saber que estava infectada el meu món es va enfonsar. La meva família em va rebutjar i em vaig sentir molt sola. Gràcies al suport de les germanes vaig superar la situació. A més, vaig rebre la medicació necessària per que el meu bebè no s'infectés per la malaltia, i poc a poc em vaig anar tranquil·litzant".
