El dret a la salut de la dona a Guatemala, es veu especialment compromès, a causa de diferents problemàtiques que dificulten el seu desenvolupament. A causa de les escasses infraestructures disponibles per garantir la salut, així com un baix volum de professionals sanitaris que garanteixin l'accés a aquest dret.
Aquest fenomen, d'una banda, fa insuficient el sistema sanitari per atendre les patologies relacionades amb la zona geogràfica i el clima, i de l'altra, en cas de ser dona o nen, hem d'afegir al risc de contraure alguna patologia, les complicacions i riscos matern - infantils, relacionats amb el pre, post i intra part, donant com a resultat un alt índex de mortalitat infantil i materna.
Dades estadístiques:
Guatemala compta amb el nivell més baix de despesa pública en salut de Centreamèrica (0.86% del PIB el 2003). L'any 2002, les taxes de mortalitat infantil i la de menors de cinc anys han disminuït gradualment a nivell nacional, però es mantenen alarmantment altes (44 i 59 per 1000 nascuts vius, respectivament, com a mitjana dels deu anys anteriors), i encara més gran en l'àrea rural (48 i 66 per 1000) i entre la població de nens indígenes (49 i 69 per 1000).
La taxa de mortalitat en menors de 5 anys està associada especialment a malalties respiratòries agudes i la diarrea. La mortalitat materna es manté alta (153 per 100,000 naixements el 2000, i és encara més alta en població indígena, 211 davant 70 de població no indígena), a causa del limitat servei institucional d'atenció pre i post natal. La major part dels parts a l'àrea rural ( 69.8%) és atesa per llevadores que, en general, no tenen els mitjans per referir oportunament les emergències obstètriques.
Promoció de la salut de la dona en àrees rurals: La Fundació "Guillermo Toriello" treballa a les zones rurals indígenes més marginades del departament de Quiché, a Guatemala. Mans Unides col·labora amb aquesta Fundació en un projecte per ampliar la cobertura de l'atenció sanitària i millorar la qualitat de l'atenció primària, fent especial èmfasi en la salut materno-infantil en 90 comunitats que viuen en pobresa extrema.
Testimoni: “Soy ANA, la primera de la foto empezando por la izquierda. Soy la comadrona más anciana del municipio de Chajul. Aunque tengo 87 años sigo recibiendo niños y cumpliendo con la misión que el guía espiritual de mi comunidad me marcó el día de mi nacimiento, según el calendario maya nahuatl. Gracias al proyecto me han dado un instrumental para atender mejor, y la capacitación me ha enseñado nuevas cosas, ahora puedo ver señales de peligro durante el embarazo y el parto.”
