Dret a la salut a l'Índia

La salut en la dona com a garantia d'igualtat a Índia

El dret de les dones a la salut a l'Índia, es veu influenciat depenent del poder adquisitiu de la família a la qual es pertany, ia l'hora de la zona geogràfica en què es visqui. Per tant, ens trobem en un país on el dret a la salut és molt desigual, el seu accés és limitat i en en nombroses ocasions precari.

Dades estadístiques:

  • Població total: 1,240,000,000
  • Ingrés nacional brut per càpita (en dòlars internacionals): 3,590
  • Esperança de vida en néixer h / d (anys): 64/67
  • Probabilitat de morir abans d'arribar als cinc anys (per 1000 nascuts vius): 56
  • Probabilitat de morir entre els 15 i els 60 anys, h / m (per 1000 habitants): 247/159
  • Despesa total en salut per habitant ($ int, 2011): 141
  • Despesa total en salut com a percentatge del PIB (2011): 3.9

Índia compta amb un ampli sector a cura de la salut i hi ha serveis mèdics de gran qualitat a les ciutats més importants. En petits pobles i llogarets pot ser un problema obtenir una adequada atenció mèdica.

Durant els darrers 5 anys Mans Unides ha finançat 56 projectes per un total de 2.676.728 euros, entre els quals destaquen els programes d'educació no formal i cursos pont per a joves sense escolaritzar de barris marginals i zones rurals. En el sector sanitari, s'han finançat molts programes de prevenció i atenció en zones rurals destacant l'increment de programes relacionats amb la Sida en grups de risc com són els camioners. Als barris marginals de les principals ciutats s'han finançat projectes per recol·lectors d'escombraries i treballadores domèstiques.

Promoció de la salut entre les dones tribals: en l'estat de Chhattisgarh, al centre de l'Índia, la pobresa i la manca d'accés a l'atenció sanitària fan que l'índex de mortalitat de mares i fills sigui molt elevat. Mans Unides col·labora amb la congregació de Deen Bandhy Samaj per, entre altres coses, millorar la situació de les dones i els seus fills.

Testimoni: Somar, beneficiària del projecte: "El naixement de la meva primera filla em va fer patir molt, em vaig quedar sense forces i, quan vaig arribar a casa des de l'hospital no em van donar de menjar. Em deien que una dona que acaba de donar a llum al seu fill no pot menjar res fins a tres dies després del part. Amb la meva filla Kala ha estat diferent. la meva sogra em va dir que aquesta tradició no era bona, que havia de menjar per mi i per la nena. la meva sogra forma part del programa de l' congregació Deen Bandhu Samaj".

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te