La feminització de la pobresa és un fenomen mundial. Es calcula que un 70% de la població que sobreviu sota el llindar de la pobresa extrema, menys d'1,25 $ dels EUA al dia, són dones.
Per aquest motiu podem afirmar que les dones són el tercer món del tercer món. És a dir, viuen en una situació de desigualtat de gènere, fenomen que fa que no es vegin complerts els seus drets com a dones.
Les dones que viuen en la pobresa es veuen privades de recursos bàsics com la terra, l'educació o l'accés a la sanitat. Moltes d'elles són les sustentadores de la llar, tant a nivell econòmic com de gestió, però no tenen veu ni vot a l'hora de prendre decisions. Atrapades en aquesta espiral de pobresa, les dones es veuen pràcticament incapacitades per sortir per si mateixes d'aquest bucle.
En l'estudi de la pobresa ja no es diferencia únicament entre Nord o Sud o entre ric i pobre, el gènere s'ha convertit en un factor indispensable per a la seva anàlisi.
Però hem de tenir en compte que quan parlem de pobresa no ens referim únicament a qüestions econòmiques. En la conferència de Beijing i 1995, les Nacions Unides van establir que la manca d'oportunitats i d'opcions eren les bases d'aquesta problemàtica, ja que sense elles és impossible que milions de persones surtin de la seva situació d'extrema precarietat.
Així doncs, els indicadors sobre pobresa no són més que un reflex de la desigualtat i la precarietat que pateixen les dones per qüestions de gènere. La discriminació que pateixen és sistemàtica en qüestions com la salut, l'educació, l'ocupació i el control sobre la propietat.
Malauradament no parlem d'una lleu desigualtat, ja que són moltes les dones que ni tan sols tenen accés als drets bàsics com l'accés a l'aigua potable, l'atenció mèdica o una feina decent.
Al setembre de l'any 2000, representants de 189 països es van reunir a la seu de Nacions Unides a Nova York amb la finalitat d'aprovar la Declaració del Mil·lenni. Així doncs, es van comprometre a treballar conjuntament per aconseguir un fi comú: reduir els nivells d'extrema pobresa. Per a això, van establir vuit objectius bàsics que havien de complir-se abans de la fi de l'any 2015.
Aquests objectius són els que avui dia coneixem com Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Encara que només dos d'aquests objectius estan directament relacionats amb la dona, es podria dir que tots tenen un notable caràcter femení , hi ha situacions que ens fan veure com les dones en l'actualitat segueixen trobant en situacions de desigualtat davant els homes:
