Queda clar que les causes més importants que provoquen la fam al món són conseqüència de l'acció de l'home. Tot i això, també cal esmentar, si el que es vol és fer una anàlisi rigorosa de la situació, altres causes naturals.
Els fenòmens meteorològics castiguen amb força els territoris del sud, que molt sovint es veuen afectats per dures situacions de sequera o, en l'altre extrem, d'inundacions, que destrueixen la capacitat productiva dels camperols i arruïnen les seves possibilitats de subsistència.
També els terratrèmols són una desgràcia que castiga de manera especial als territoris més pobres, que tenen unes construccions més sensibles i menys adaptades a aquests fenòmens. Especialment destructiu va ser, per exemple, el sisme que l'any 2010 va afectar la capital d'Haití, Port-au-Prince. La regió, a hores d'ara, encara no s'ha recuperat d'aquell gran cop.
En aquest apartat caldria parlar també del canvi climàtic, de la desforestació i de les terribles conseqüències que aquests provoquen als països del Sud. En aquest sentit, cal evitar parlar de desastres naturals, ja que el canvi climàtic i les emissions de gasos d'efecte hivernacle són provocats, en gran part, pels països rics. El canvi climàtic també contribueix a provocar sequeres i inundacions. Els Estats Units, per exemple (país que no ha firmat el Protocol de Kyoto), és responsable directe del 25% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle.
Víctor de Paz Mena
