La fam és un dels problemes més greus del nostre planeta i que més morts injustes produeix. És possible solucionar aquesta situació i facilitar el dret a la vida a les persones més pobres del món? Ho és.
Encara que també la sofreixen els països del Nord en el qual denominem 'quart món '-actualment i per culpa de la crisi aquesta borsa de població està creixent notablement-, on més afecta l'escassetat d'aliments és al Sud, a les regions afectades pel neocolonialisme econòmic, que són brutalment saquejades per les potències i les empreses transnacionals.
Mentre al món desenvolupat tenim, majoritàriament, abundància d'aliments i vivim plens de luxes i productes que molt sovint no necessitem, al Sud milers de persones moren cada dia per no poder comprar ni tan sols els aliments més bàsics. La situació no és nova i és precisament això el més preocupant. Que siguem capaços de permetre-la i mantenir-la en el temps, sabent el drama humà que suposa per a milers de famílies.
És possible solucionar aquesta greu situació i facilitar el dret a la vida a les persones més pobres del planeta? Ho és. I sobretot els governs del Nord en tenen la clau. Actualment al món vivim 7 mil milions de persones. I segons un estudi recentment realitzat per l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la nostra capacitat productiva global podria arribar a alimentar-ne en total 12 mil milions.
Per tant, només caldria una bona gestió –s'entén ètica i allunyada de les ànsies de beneficis de les multinacionals actuals- de les matèries primeres per poder convertir el nostre en un món més just. Existeixen alternatives, un altre model és possible. I no només possible, sinó urgent.
Si bé és cert que els governs més poderosos del planeta es reuneixen periòdicament per tractar el problema alimentari i per buscar-hi solucions, també ho és que realment no posen tots els recursos disponibles per arribar a la seva erradicació. Per què? Doncs perquè volen mantenir un sistema que no alteri l'ordre actual i que segueixi beneficiant uns pocs per sobre de la resta.
Molt sovint al Nord, els ciutadans vivim d'esquena a aquesta situació. No hi pensem, o no hi volem pensar perquè en el fons sabem que hi hauríem de fer alguna cosa. Potser, si coneguéssim més a fons la realitat, la gravetat de la situació i el caràcter inhumà i antitètic de moltes empreses i especuladors que afavoreixen la prolongació de la fam al món, adquiriríem una major consciència social.
L'objectiu d'aquest observatori sobre les causes de la fam serà precisament aquest, endinsar-nos en l'entramat fosc de les relacions comercials internacionals i intentar detectar les causes que provoquen i mantenen la crisi alimentària als països menys industrialitzats.
Víctor de Paz Mena
