No totes les causes del problema de la fam al món estan produïdes per la intervenció i el caràcter egoista de les grans potències i els governs rics del Nord (tot i que sí la majoria). Com veurem a continuació, també hi ha causes que són internes i responsabilitat dels mateixos països pobres.
El Sud és ple de governants poc patriotes, poc humils i molts menys transparents, que prefereixen enriquir-se a través de la corrupció abans que lluitar per treure de la pobresa als seus ciutadans.
Alguns governants han preferit gastar-se els diners en monuments per l'engrandiment de la seva figura i no en polítiques de desenvolupament.
Molts líders de països empobrits van preferir, un cop rebudes les primeres ajudes internacionals als anys 60 i 70, dedicar els nous ingressos a corrupteles o a grans monuments per a l'engrandiment de la seva figura i oblidar els projectes d'estímul per a la seva economia.
Tenien a les seves mans iniciar un procés de desenvolupament econòmic per al seu poble, però van preferir omplir-se les butxaques i afavorir els seus interessos privats. O, en altres casos, comprar armament per destinar-lo al gran nombre de guerres que afecten els països més vulnerables.
Les grans compres d'armament per part dels països pobres dificulten el progrés econòmic.
Si bé cal recordar que no tots els governants van actuar de la mateixa forma, sí que hi va haver (i, en molts casos, hi continua havent) una dinàmica d'actuació poc ètica i respectuosa amb els ciutadans.
Víctor de Paz Mena
