La descolonització va començar durant la segona meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial. Els països del Nord, davant uns moviments socials locals cada vegada més potents i perillosos que reclamaven el dret a la llibertat dels seus pobles, van abandonar les colònies i les hi van facilitar la independència. Aquest procés no va ser sempre tant sencill, ja que en algunes regions van esclatar guerres i conflictes per l'alliberament. Finalment aquest es va produir, però els estats rics van deixar a les zones ocupades una herència perversa.
Van dibuixar, per als nous països, unes fronteres totalment artificials, sense tenir en compte fronteres naturals o unions ètniques, fet que va provocar i ho segueix fent en el dia d'avui un gran nombre de conflictes bèl·lics.
Els països europeus van deixar a les antigues colònies una herència perversa i van ajudar a crear països amb fronteres totalment artificials.
Aquestes guerres, precisament, provoquen que molts governs es dediquin a invertir en armament abans que en altres partides bàsiques per al desenvolupament com l'educació, la sanitat o la cobertura social als més pobres. També provoquen la destrucció, la mort i la fam en el territori. I obliguen moltes persones a abandonar les seves terres i a establir-se en camps de refugiats.
Víctor de Paz Mena