Especulació alimentària: una de les causes de la fam al món

L'especulació alimentària causa fam i mata

Especular és adquirir un determinat producte no amb l'objectiu de gaudir-ne sinó amb el de vendre'l de nou aprofitant les fluctuacions del seu preu. Això és precisament el que està succeint en el mercat d'aliments, on els inversors especulen i provoquen que els preus pugin per sobre del seu valor real.

I això succeeix per falta de regulació i per l'absència de mecanismes d'estabilització dels preus. Precisament als anys 30 del segle passat es va portar a terme una liberalització dels mercats agrícoles i una eliminació a gran escala de les polítiques nacionals de control de preus: es va obrir el camí a la volatilitat del preu dels aliments bàsics.

L'especulació alimentària es produeix per la falta de valors ètics i humans dels inversors i per l'absència de regulació.

L'especulació amb les matèries primeres ha crescut notablement arran de la crisi del mercat immobiliari i de la borsa de 2008. Davant la impossibilitat d'aconseguir beneficis amb la compravenda d'immobles i a la borsa, molts especuladors s'han decantat per entrar als mercats d'aliments bàsics. Així ho explica Teresa Forcades, metgessa, teòloga i monja, en una entrevista recent a la televisió pública catalana.

Els inversors especuladors han marxat del mercat immobiliari, enfonsat per la crisi, i s'han instal·lat ara al mercat alimentari, més rendible.

En total, podem dir que existeixen tres tipus de pràctiques especulatives:

1. Les que consisteixen en l'acaparament directe, o cosa que és el mateix, en emmagatzemar i mantenir fora del mercat un producte a l'espera que pugi el seu preu.
2. L'especulació en els mercats de futurs. El que es compra en aquest tipus de mercat no és exactament la matèria primera en si, sinó els contractes de venda anticipada entre productors i empreses distribuïdores. En aquests, els primers es comprometen a entregar una determinada quantitat de matèria primera alimentària i els segons a comprar a aquesta determinada quantitat. El mercat de futurs es va començar a desenvolupar a partir del segle XIX.
3. Les pràctiques que utilitzen l'enginyeria financera actual.

Víctor de Paz Mena