Hi ha dues vies bàsiques per lluitar contra la fam al nostre planeta. La primera és aquella que s'enfoca cap a augmentar la capacitat productiva de les famílies i per tant cap a augmentar els ingressos mensuals. La segona, en canvi, aposta per subministrar directament a les persones més necessitades els aliments bàsics per a la seva supervivència. Mans Unides treballa precisament i des de fa un bon grapat d'anys en la posada en pràctica d'aquestes dues línies d'ajuda.
En l'àmbit internacional i ja fora de l'abast de les ONG, també són diverses les accions que plantegen els experts en cooperació i desenvolupament per tal de resoldre l'actual situació de mortalitat per culpa de la fam. Les més importants són la construcció d'un govern mundial que, allunyant dels interessos de només el 20% del planeta (el que formen els països rics), busqui un món més cohesionat i desenvolupat en el seu conjunt, i la creació d'un organisme que controli l'especulació amb les matèries primeres i reguli les fluctuacions de preus que tan negativament acaben afectant les economies familiars dels petits camperols.
Regular l'especulació amb les matèries primeres alimentàries corregiria en part el problema de la desnutrició.
Aquesta regulació és precisament la que demanen des de fa un bon grapat de temps els camperols.
També seria una possible via de solució la creació d'una agrupació de països pobres, a l'estil dels sindicats, a través de la qual puguin reclamar els seus drets i crear veritables mercats regionals per fomentar de manera exponencial les relacions econòmiques entre ells.
Tots els països perjudicats per la fam i la injustícia haurien d'unir-se en una veritable associació cohesionada que pressionés per canviar el món.
Per últim, destacar també la necessitat d'introduir una millor redistribució de la terra (no tan concentrada en mans de grans propietaris) i implantar, als països del Sud, el dret a la seva sobirania alimentària o, cosa equivalent, el dret a decidir què és el que volen conrear per tal d'abastir el seu mercat interior.
Els estats del Sud han de reclamar el seu dret a la sobirania alimentaria, el dret a conrear segons el que necessiten els seus ciutadans.
Accions per erradicar la fam n'hi ha, com acabem de veure. El que falta és una veritable voluntat dels nostres dirigents per portar-les a terme. Mentre arriba el canvi, tots podem contribuir a canviar el món realitzant accions a petita escala. Comprar a través del comerç just, evitar comprar productes a empreses que sabem que exploten als infants i paguen sous miserables o col·laborar en projectes pel desenvolupament són un bon exemple d'accions fàcils de realitzar i que estan a l'abast de tots nosaltres.
Víctor de Paz Mena
