Actualment el món funciona seguint un model lliurecanvista que segueix els interessos dels països del Nord i torna a oblidar les necessitats de supervivència del Sud. El lliurecanvisme –en oposició al proteccionisme- és un sistema que defensa la llibertat de mercat i la no imposició d'aranzels als productes que no han estat produïts pel mateix país.
A diferència de la situació actual, en el passat tots els països ara industrialitzats van necessitar en algun moment protegir els seus productes i instaurar el model proteccionista (els Estats Units i Anglaterra van ser, durant el segle XIX, els països més proteccionistes del planeta fins que les seves economies van convertir-se en competitives i van imposar aleshores, a la resta del món, el lliurecanvisme.). I és que les indústries naixents, perquè aconsegueixin consolidar-se, necessiten una protecció inicial.
Aquesta protecció és precisament la que ara es nega al Sud, de la mà de l'Organització Mundial del Comerç. Per què? Doncs perquè al món desenvolupat li interessa poder exportar els seus productes sense barreres aranzelàries que els converteixin en poc competitius. A aquest fet s'hi afegeix el dúmping, o cosa que és equivalent, l'exportació per part del Nord de productes subvencionats per sota del seu preu real i que rebenten els mercats interiors dels països en procés d'industrialització.
El món funciona segons un model lliurecanvista de llibertat de mercat favorable als interessos dels països rics.
Un dels actors internacionals que més practica el dúmping és precisament els Estats Units, país que ven blat de moro subvencionat a la regió de Centreamèrica. D'aquesta manera, als mercats d'aquesta regió s'hi pot trobar blat americà més barat que l'autòcton.
D'aquesta manera i a través de les subvencions del Nord a la seva agricultura, ens trobem, en els mercats dels Sud, una situació catastròfica: els productes agrícoles europeus es venen més barats que els locals. Tal com explica Jean Ziegler al documental «Nosaltres alimentem el món», la situació és insostenible.
Víctor de Paz Mena
