Moltes de les grans empreses multinacionals i transnacionals acumulen un poder enorme. És per això que també s'han de considerar responsables del manteniment de la situació de pobresa existent en el tercer món.
Les grans corporacions estan sotmeses a poc control, i fan i desfan, en la majoria d'ocasions, sense tenir en compte criteris humanitaris ni ètics. Un dels exemples més flagrants de comportament inhumà d'una gran corporació ho cita Arcadi Oliveres, expresident de Justícia i Pau, a la seva obra «Contra la fam i la guerra».
En aquest exemple, tan revelador, Oliveres fa referència a l'empresa petroliera Shell, i relata com aquesta es va instal·lar en la costa de Níger per a explotar el petroli de la zona, provocant una enorme contaminació dels rius del territori (les normes mediambientals, als països pobres, són escasses, la qual cosa és aprofitat per les grans corporacions multinacionals).
Els habitants de la zona, molts dels quals vivien de la pesca en aquests rius, van veure perillar la seva font d'ingressos bàsica i van començar una sèrie de mobilitzacions per a reclamar al seu govern que detingués les extraccions petrolieres o que almenys es controlés la contaminació dels rius. Oliveres relata que, davant aquesta situació, el govern va decidir posar-se al costat de l'empresa i va condemnar a mort al cap de les protestes dels pescadors de Níger.
Altres empreses com Goldman Sachs o Monsanto també són responsables de l'espoli continuat als països pobres.
Víctor de Paz Mena
