Sobirania alimentària

Molts països pobres reclamen la sobirania alimentària

Molts països sobretot d'Àfrica i Àsia tenen ara una economia basada en la producció de determinades matèries primeres, no més de dos o tres, que conreen amb l'objectiu principal de vendre-les a l'exterior. Per tant, no tenen sobirania alimentària, ja que no disposen del poder real suficient per conrear segons les seves necessitats com a país.

Com han arribat a aquesta situació, que oblida l'abastiment del mercat interior i els provoca una greu dependència alimentària? Doncs, induïts i pressionats pels països rics, els seus creditors, i els seus interessos econòmics.

La majoria de països subdesenvolupats, davant aquesta situació, han intentat desenvolupar i potenciar alguna mena de mercat interior per disminuir la seva dependència alimentària, però no ho han aconseguit perquè el lliurecanvisme decretat i imposat pels països rics provoca que arribin en aquestes regions productes de fora més econòmics i que competeixen deslleialment amb els locals.

Molts països pobres no poden conrear segons les necessitats internes sinó que es veuen obligats a conrear segons la demanda internacional

Per lluitar contra aquesta situació, Mans Unides, en col·laboració amb organitzacions no governamentals locals dels països afectats, ha iniciat diversos projectes a favor de la sobirania alimentària.

Víctor de Paz Mena

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te