El continent africà continua sent el més pobre del món. Considerant la pobresa un fenomen complex, la situació d'indigència en què viuen milions de persones en el continent africà pot ser atribuïda a diversos factors històrics, polítics, geogràfics i econòmics. En aquest text, llistem alguns dels factors que contribueixen a la proliferació de la pobresa a Àfrica:
Els segles de colonització i exploració d'Àfrica per part d'Europa, que va afectar directament l'organització social de la població i a la formació dels actuals estats nacionals, van concloure en la inestabilitat política i els conflictes que sofreixen avui els països del continent. En un context de conflictes, la construcció de capacitat productiva i d'un estat de benestar social es fa dificultosa, limitant els esforços de reducció de la pobresa a Àfrica.
La capacitat productiva també es veu afectada per les grans epidèmies, com la malaltia de l'Ebola, la SIDA i la malària, que constantment amenacen la població d'Àfrica, i formen un cicle que es retroalimenta: els més pobres són els més afectats per les epidèmies, perquè no disposen d'accés als serveis bàsics de salut essencials per a la prevenció i la cura de malalties, i en conseqüència, una població malalta és incapaç de generar productes bàsics per a la seva supervivència, la qual cosa la condemna a viure en condicions de pobresa.
Algunes regions del continent són susceptibles a xocs climàtics com les inundacions que ocorren a Àfrica meridional i les greus sequeres de la regió del Sahel i del Chifre d'Àfrica. Els desastres naturals afecten a la producció d'aliments, posant en risc no sols la seguretat alimentària i nutricional de la població africana, sinó també la producció agrícola, que té gran pes en l'economia del continent.
La dependència dels productes bàsics com el principal motor de l'economia també és un element que agreuja la vulnerabilitat econòmica d'Àfrica, pel fet que el creixement econòmic queda subordinat als preus dels mercats mundials, que, al seu torn, estan subjectes a les crisis.
El deute extern és la quantitat que deu un país als seus creditors internacionals a canvi de préstecs que han rebut. Segons la Comissió Econòmica per a Àfrica de Nacions Unides, el deute extern total a Àfrica ha estat major que el 30% del PIB des de 2010. És evident que als països africans endeutats els resta poc capital per a invertir en la millora del benestar de la seva població. D'acord amb un estudi realitzat pel Fons Africà de Desenvolupament, durant les dues últimes dècades, la despesa per la devolució dels préstecs per països endeutats va ser major que la inversió realitzada en la salut i l'educació.
Nicole Caus
