Freqüentment els mitjans de comunicació divulguen dades sobre la pobresa sense que sàpiga mesuradament a quina es refereixen. Aquest text busca explicar la distinció entre la pobresa absoluta i la pobresa relativa, els conceptes subjacents a cada un dels mesuraments i les seves debilitats.
Pobresa relativa i pobresa absoluta són dos entre moltes maneres de mesurar la pobresa. Cadascun d'aquests és utilitzat d'acord amb un concepte diferent de pobresa emprat.
Per comptabilitzar la pobresa absoluta s'estableixen un mínim de recursos que un individu, país o regió ha de tenir accés perquè gaudeixi d'una vida amb qualitat. En aquest mesurament la pobresa és definida per causes unidimensionals, per exemple, quan s'estableix com a llindar de pobresa el consum mínim de 2.300 calories al dia per a un adult, o la quantitat d'US$ 1,90 al dia. És possible dir que es tracta d'una mesura inexacta de la pobresa, ja que considera que els recursos necessaris a la supervivència són determinats pel context i per les activitats exercides pels individus. Un paleta necessita més calories diàries per realitzar les seves activitats que algú que treballa en una oficina. Viure a Oslo, una de les ciutats més cares del món, amb la quantitat d'US$ 1,90 al dia no és suficient per suplir les necessitats més bàsiques. No obstant això, a Managua, capital de Nicaragua, amb US$ 1,90 es poden adquirir els recursos indispensables per a una vida digna.
En canvi, la pobresa relativa té en compte que els éssers humans són actors socials i que s'ha de mesurar la pobresa en comparació amb aquells que comparteixen del mateix entorn social. La pobresa relativa s'estableix en funció del nivell general d'ingressos en la comunitat, país, o regió analitzada. Aquesta mesura també presenta les seves debilitats, tal com en un cas on tota la població tingui un ingrés similar però tots pateixin de malnutrició. En aquesta situació, ningú és "relativament" més pobre que la resta, tot i que no es pot dir que cap és pobre. Com a solució, Amartya Sen proposa l'ús de l'enfocament de les capacitats. La manca d'una capacitat és "absoluta" perquè no depèn de si altres persones l'han satisfet, per exemple sentir-se respectat(da) per la comunitat. No obstant això, els recursos necessaris per adquirir aquesta capacitat poden ser diferents en cada societat.
Nicole Caus