En l'última dècada, prop de 25 milions de persones van abandonar la condició de pobresa al Brasil, convertint el país en model de reducció de la pobresa Els resultats aconseguits són conseqüència del comportament positiu del mercat laboral, sumats a la política de valorització del salari mínim i a l'expansió de les transferències assistencials, entre les quals es destaca el programa de transferència condicionada del Brasil, el programa Borsa Família.
El Borsa Família va ser instituït en 2003, durant el govern de Luiz Inácio Lula da Silva, a partir de la unificació de programes de transferència d'ingrés preexistents. Amb l'objectiu final de combatre la pobresa i la fam al Brasil, el programa exigeix que les llars beneficiades assumeixin compromisos en l'àrea de la salut i educació a canvi d'una transferència de renda mensual el valor de la qual s'estableix d'acord amb la composició familiar.
El prestigi internacional conquistat pel Borsa Família es deu a la seva gran cobertura. Fins a abril de 2015 més de 13 milions de persones al Brasil eren beneficiàries del programa. Es consideren elegibles a la recepció del Borsa Família, llars classificades com a pobres, la renda mensual de les quals per persona no sobrepassi un valor entre R$77 i R$154, i llars extremament pobres, amb ingressos mensuals per sota de R$77.
Encara que el Borsa Família no hagi estat decisiu per a la reducció de la pobresa, el programa de transferència condicionada va contribuir en el 18% per a la caiguda de la desigualtat al Brasil. L'impacte sobre la desigualtat sí que es deu al fet que els ingressos en la base de distribució són molt baixos. Així, aquestes transferències de renda, encara que fossin valors petits, en focalitzar-se en la població pobra van reduir les desigualtats que afectaven una gran quantitat d'individus.
Malgrat els assoliments socials obtinguts i que el Brasil està entre les deu majors economies del món, encara més 10 milions de persones viuen en condicions d'extrema pobresa al país. La principal causa de la persistència de la pobresa al Brasil és l'enorme desigualtat de distribució de l'ingrés. Per a canviar aquesta realitat, des de 2012 el govern adopta mesures per a eliminar la diferència entre l'ingrés de les llars i el valor de la línia de la pobresa extrema, privilegiant les famílies amb nens.
No obstant això, solament les transferències d'ingrés no garanteixen la millora del benestar. La protecció integral de la població a través de la provisió de serveis públics de qualitat és el principal desafiament de les polítiques anti pobresa al Brasil. A més, el país passa ara per una recessió econòmica que posa en risc els assoliments dels últims anys i limita el pressupost destinat a l'erradicació de la pobresa. És necessari que el país torni a créixer econòmicament per a assegurar la continuïtat dels progressos en l'àrea social.
Nicole Caus
