La pobresa es manifesta de manera diferent d'acord amb cada grup social. Un dels factors que influeix en la probabilitat de patir la pobresa és el gènere. Homes i dones pateixen la pobresa de manera diferent i aquesta afecta més intensament a les persones del gènere femení. A causa de la divisió de treball per sexe i a qüestions culturals, les dones tenen més dificultats en accedir a recursos materials i socials, el que les condemna a una situació de dependència i vulnerabilitat.
Les dones tenen menys possibilitats d'aconseguir l'autonomia econòmica, ja que pateixen d'impediments per accedir al treball remunerat, la qual cosa fa que tinguin com a principal activitat el treball domèstic, ubicant-les en una posició de dependència econòmica amb relació al cap de la llar. Moltes vegades la pobresa entre les dones roman oculta, ja que les seves condicions de vida són avaluades des de la perspectiva de la llar. Encara que visquin en llars no pobres, un percentatge significatiu de les dones no compten amb ingressos propis que els permeti satisfer de manera autònoma les seves necessitats. Per exemple, a Espanya, gairebé la meitat de les dones (47,4%) serien pobres si visquessin en solitari, taxa que cau al 22,1%, quan el risc de pobresa és calculat des de les llars.
D'altra banda, fins i tot quan exerceixen una activitat remunerada, les dones reben un ingrés laboral entre el 4 i el 36 per cent inferior al dels homes i la bretxa és especialment accentuada per a les dones que guanyen més, diu l'Informe Mundial sobre Salaris 2014 / 2015 de l'Organització Internacional del Treball - OIT. D'acord amb l'OIT, la disparitat salarial entre homes i dones es deu a variables observables, com el nivell d'educació, i no observables, el que suggereix l'existència d'una discriminació en el mercat laboral. A més, l'informe va considerar la diferència de retribució entre les mares i les dones sense fills, concloent que la maternitat també influeix en la disparitat salarial. A Mèxic, les mares guanyen al voltant del 33 per cent menys que les dones sense fills.
La manca de l'autonomia econòmica influeix en la capacitat de les dones que exerceixen els seus drets com a ciutadanes el que perjudica l'assoliment de l'autonomia social. El dèficit d'independència econòmica sumat a la falta d'autonomia social són elements que augmenten el risc de violència. La violència de gènere manté les dones en la pobresa perquè fa mal a la productivitat, augmenta l'absentisme a la feina i interromp el desenvolupament de certes comunitats. A Moçambic, un estudi realitzat el 2008, ha apuntat que el 70% de les nenes tenien coneixement de mestres que exigien sexe a canvi de l'obtenció de millors qualificacions, factor que frena l'assistència a l'escola.
Perquè la pobresa de gènere sigui combatuda, es fa necessari la implementació de polítiques dirigides al sector productiu i a la llar. L'apoderament de les dones és una àrea estratègica per a la promoció del desenvolupament personal i de les habilitats socials i polítiques. Igualment, són precisos canvis culturals que flexibilitzin la divisió del treball remunerat i no remunerat per gènere, i que previnguin la de violència dins de la família. Per a més igualtat en l'àmbit productiu, és recomanable la fomentació de l'accés a l'ocupació i a l'equitat de remuneració entre homes i dones, com també la protecció social vinculada a la cura infantil. Només l'articulació de polítiques en diferents esferes podran disminuir la situació de vulnerabilitat de les dones.
Nicole Caus
