La pobresa a la infància

Els nens són particularment vulnerables a la condició de pobresa.

Els nens són més inermes a la condició de pobresa per la seva dependència física, emocional, econòmica i social. La vivència de la pobresa en la infància perjudica la formació física i mental dels nens, convertint-los en adults que perpetuen el cicle de la pobresa. La inversió en el desenvolupament de les seves capacitats bàsiques és essencial per a l'erradicació de la pobresa mundial.

La pobresa afecta les persones de maneres diferents segons el grup d'edat, gènere, pertinença ètnica, religiosa o ubicació. Els nens, en particular, són un dels grups més vulnerables a la condició de pobresa per la seva dependència física, emocional, econòmica i social, com també a la manca d'autonomia de les famílies i de les institucions.

Encara que des de l'establiment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni s'han aconseguit avenços en la reducció de la pobresa infantil en termes absoluts, la desigualtat d'oportunitats dins dels països van fer que els nens de les famílies més pobres patissin el doble de la probabilitat de morir abans de complir cinc anys de vida. A més a més, la mortalitat en la infància encara arriba a prop de 6 milions de nens, dels quals un de cada cinc mor de malnutrició.

Als països més rics, els nens van ser els que més van patir els efectes de la crisi econòmica. Entre 41 països rics analitzats per UNICEF, la pobresa infantil havia augmentat en 23 d'ells des del 2008. En aquests, 6,6 milions de nens van entrar en el rang de la pobresa, mentre només 4 milions van aconseguir sortir-ne.

Igualment, els nens que viuen en llars en situació de vulnerabilitat - com ara situació d'atur, immigrants, famílies nombroses o monoparentals- són els més sobrerepresentats en les estadístiques de pobresa severa. A Espanya, si cap dels progenitors treballa, el risc de la pobresa en la infància és del 60,7% proporció que passa pel 48,7% en llars monoparentals.

La vivència de la pobresa en la infància en les seves múltiples dimensions - la malnutrició, dificultats d'accés a educació, malalties relacionades a la no existència de serveis públics de salut o manca de sanejament bàsic i etc.- perjudica la formació física i mental dels nens, convertint-los en adults que perpetuen el cicle de la pobresa.

Nens sense instrucció es converteixen en pares incapaços d'alimentar òptimament als seus fills o recolzar-los en el procés d'aprenentatge i així la pobresa es prolonga entre les generacions.

Per tant, la primera infància és el moment més oportú per trencar amb el cicle de la pobresa. Perquè sigui reduïda efectivament, cal ampliar les capacitats dels infants, a través de l'ampliació de l'accés a serveis socials bàsics i de bona qualitat. En casos on els serveis socials ja estan consolidats, com en alguns països d'Europa, la política recomanada és la de transferències universals a llars amb nens. Almenys que es desenvolupin les capacitats bàsiques dels nens i els garanteixin condicions perquè visquin una vida digna, la pobresa mundial no serà erradicada.

Nicole Caus

Subscriu-te a la newsletter

Informar-se és el primer pas per actuar.

Subscriu-te