El planeta Terra acull, aproximadament, 7.000 milions de persones. D'aquestes, més d'una setena part, és a dir uns 800 milions, passa fam, segons estableixen les dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) per a enguany.
La dada que ni més ni menys que 1.300 milions de persones viuen aproximadament amb menys d'1 dòlar al dia ens ho diu tot: el món no està ben repartit, i és necessari fer alguna cosa per a canviar-ho. Si no s'actua amb contundència, l'objectiu del Mil·lenni d'acabar amb la fam en el món i amb la pobresa extrema, proposat per l'Organització de les Nacions Unides, està lluny de complir-se.
Sembla increïble que en el món globalitzat en què vivim, que tant ha evolucionat i avançat en tecnologia i innovació, tingui unes xifres de pobresa tan elevades.
Però la situació és encara més greu. Segons Amnistia Internacional, 1.000 milions de persones viuen en assentaments precaris, cada minut una dona mor a conseqüència de complicacions derivades de l'embaràs, 1.300 milions de persones no tenen accés a assistència mèdica bàsica, 2.500 milions no tenen accés a serveis sanitaris adequats, i 20.000 nens i nenes moren cada dia a conseqüència d'això.
La pobresa no es tracta solament de la falta d'ingressos, sinó també de la privació de l'accés als drets necessaris per a poder gaudir d'un nivell de vida adequat.
La pobresa ben entesa no es tracta només de la falta d'ingressos, sinó també de la privació de l'accés als drets necessaris per a poder gaudir d'un nivell de vida adequat. Això es plasma en la falta de menjar, treball, aigua potable, terra i habitatge, així com en l'augment de la desigualtat, la falta de participació, la xenofòbia, el racisme, la violència i la repressió a tot el món. Tot això és el que s'acaba traduint com a pobresa en el món.
Nicole Caus
